Llibre sobre assetjament

Aquest llibre és el llibre  que ens han fet llegir aquestes vacances. L'he trobat interessant perquè t'explica que no hi ha que riure's d'una persona, sigui perquè és diferent, perquè té una diferent opinió, perquè tingui algun defecte o pel color de pell. És molt interessant.

He après com reaccionar si algun dia tenc la mala sort de que passi o que em vegi amb una situació semblant. Quan vam fer la reunió a la comissió de convivència de l'escola, ens van explicar què era realment trobar-te en aquesta situació. També ens van explicar com reaccionar, quines preguntes hauríem de fer-nos... És important saber com es sent la persona que ha patit els danys, siguin físics o mentals. Hi ha que pensar abans que fer. Jo pens que la vida es pot representar com la feina d’un escriptor. Un escriptor abans d’escriure un llibre pensa en què vol dir, després, ho escriu i s’ho repassa una i una altre vegada. Quan comences a fer un assetjament a una altre persona, et botes els passos 1, 2 i 3. No penses en com es pot sentir l’altra persona, no penses amb les conseqüencies, no penses amb res raonable. Això, si es descontrola, pot arribar a tenir una conseqüencia. Poden acabar involucrades persones que ho han vist i no han dit res. Al final, no surt perjudicada una persona, sinó totes les persones que no han dit res sigui per por o per una altra cosa. Pens que si no s’actua ràpid (en aquest cas ha estat així), a la víctima li poden passar coses que no siguin físiques o mentals, per exemple; no voler anar a l’escola, treure males notes, no fer feina i, fins i tot pot arribar a la conseqüència de tenir ganes de suïcidar-se. Aquestes vacances ha passat a un alumne de Catalunya. Ell era un al·lot però volia ser una filleta i els seus amics el van començar a assetjar. Ell va arribar a una situació tan dramàtica que no va saber dir res o moure’s, (igual que les cadenes de l’Aniceto) que, finalment es va suïcidar. Però jo em deman: Trobau que val la pena fer que una persona pateixi tant només perquè és diferent? Val la pena que passi tot això només perquè una  o varies persones estan en desacord? De veritat fa falta que, una cosa que ha conençat amb una broma acabi així? Com diu na Maria Jesús; una broma és quan riuen la persona que la fa i el que la reb si nó, no és una broma, és una altra cosa. Jo trob que NO hi ha que fer-ho i menys tenir por de dir-ho a un professor o a un pare o mare. Si li dius a un professor, no et renyen ni et diuen res, només et fan preguntes. Si la víctima no ets tú, el teu nom mai sortirà a la llum. Ningú mai dirà res i menys un professor. Pens que és molt important tenir coneixements del que es pot fer i el que no es pot fer. Trob que seria interessant fer una conferència sobre què és un assetjament i com poder aclarir-ho en cas de que hagi passat o passi a algú.