Llibre sobre assetjament

Aquest llibre és el llibre  que ens han fet llegir aquestes vacances. L'he trobat interessant perquè t'explica que no hi ha que riure's d'una persona, sigui perquè és diferent, perquè té una diferent opinió, perquè tingui algun defecte o pel color de pell. És molt interessant.

He après com reaccionar si algun dia tenc la mala sort de que passi o que em vegi amb una situació semblant. Quan vam fer la reunió a la comissió de convivència de l'escola, ens van explicar què era realment trobar-te en aquesta situació. També ens van explicar com reaccionar, quines preguntes hauríem de fer-nos... És important saber com es sent la persona que ha patit els danys, siguin físics o mentals. Hi ha que pensar abans que fer. Jo pens que la vida es pot representar com la feina d’un escriptor. Un escriptor abans d’escriure un llibre pensa en què vol dir, després, ho escriu i s’ho repassa una i una altre vegada. Quan comences a fer un assetjament a una altre persona, et botes els passos 1, 2 i 3. No penses en com es pot sentir l’altra persona, no penses amb les conseqüencies, no penses amb res raonable. Això, si es descontrola, pot arribar a tenir una conseqüencia. Poden acabar involucrades persones que ho han vist i no han dit res. Al final, no surt perjudicada una persona, sinó totes les persones que no han dit res sigui per por o per una altra cosa. Pens que si no s’actua ràpid (en aquest cas ha estat així), a la víctima li poden passar coses que no siguin físiques o mentals, per exemple; no voler anar a l’escola, treure males notes, no fer feina i, fins i tot pot arribar a la conseqüència de tenir ganes de suïcidar-se. Aquestes vacances ha passat a un alumne de Catalunya. Ell era un al·lot però volia ser una filleta i els seus amics el van començar a assetjar. Ell va arribar a una situació tan dramàtica que no va saber dir res o moure’s, (igual que les cadenes de l’Aniceto) que, finalment es va suïcidar. Però jo em deman: Trobau que val la pena fer que una persona pateixi tant només perquè és diferent? Val la pena que passi tot això només perquè una  o varies persones estan en desacord? De veritat fa falta que, una cosa que ha conençat amb una broma acabi així? Com diu na Maria Jesús; una broma és quan riuen la persona que la fa i el que la reb si nó, no és una broma, és una altra cosa. Jo trob que NO hi ha que fer-ho i menys tenir por de dir-ho a un professor o a un pare o mare. Si li dius a un professor, no et renyen ni et diuen res, només et fan preguntes. Si la víctima no ets tú, el teu nom mai sortirà a la llum. Ningú mai dirà res i menys un professor. Pens que és molt important tenir coneixements del que es pot fer i el que no es pot fer. Trob que seria interessant fer una conferència sobre què és un assetjament i com poder aclarir-ho en cas de que hagi passat o passi a algú.

UN CONTE MÉS

UN PAÍS MÀGIC

Hi havia una vegada quatre amigues inseparables a qui els encantava viure moltes aventures juntes .

Un dia van quedar a casa de na Cleo perquè deia que havia descobert a casa seva una sala que mai havia vist. Era una sala tota plena de munts de llibres. De sobte, n'Eva es va atracar a un llibre i va veure que era un conte que s'havia inventat!!!

-Que fa el meu llibre aquí?-va demanar espantada.

Quan s'hi van atracar van caure per un forat negre molt profund. Van descobrir que havien anat a parar a un món màgic on hi vivien tots els personatges dels contes i pel·lícules que elles seguien: Aladdin, King Kong, Harry Potter, La Caputxeta Vermella etc...es van fixar en que també hi eren els seus somnis.

Després d'instal·lar-se en una casa que els va llogar un porquet molt peculiar, van anar a fer una volta.

Aquella ciutat que semblava un fantàstic món de fantasia es va convertir en un mal son, el llop dels tres porquets bufava la casa de gengibre de Ginger bread man, en King Kong era dalt la teulada de la caseta de xocolata de Hansel i Gretel, el geni d'Aladdin concedia desitjos al bruixot Harry Potter. Sreck estava enamorat de la caputxeta vermella... Per tant la caseta de xocolata estava a punt de desaparèixer pel pes del goril·la, el geni i en Harry van acabar competint i fent molts desastres fins a quedar-se sense màgia. El llop dels tres porquets va acabar sense alè i així va acabar la seva carrera de llop dolent bufador de cases...

Era un desastre!!! Els contes estaven en perill d'extinció.

Les quatre amigues no sabien què fer, només hi havia un personatge a qui visitar perquè estava en bones condicions: en Saxo de Plomes Nedador dels somnis de na Marta. Ell era vesí de les filletes, vivia en una casa feta amb canyes d'oboè i instruments de percussió. Aquest saxo tenia una melodia misteriosa i màgica capaç de canviar el món. Elles li van demanar ajuda perquè era impossible viure a la terra sense la màgia dels contes.

En Saxo de Plomes Nedador va començar a sonar la seva peça que era de jazz.

Miraculosament tot va començar a tornar a la normalitat.

Les filletes es van començar a enyorar de les seves mares. Elles es sentien molt tristes però sabien que en el fons trobarien la solució, com sempre.

A la fi van trobar la sortida, que era una porta secreta a la casa del seu amic Saxo, es van adonar que era ell qui les havia fet caure pel forat.

Es van despedir i des d'aquell dia na Marta té somnis dolços i carregats d'aventures amb el seu company i amic Saxo de Plomes Nedador.

 ANICNARF Fortuny Cuerva. Dedicat a les meves col·legues i als meus

professors de saxo i col·lectiva . En Víctor i en Ximo.#

Un nou conte, aquest és musical

EL PAÍS DE LES NOTES

Hi havia una vegada un país. No era un país normal no, allà era on vivien les notes poc civilitzades i grulleres. Aquelles notes vivien davall bancs, sobre cases, davall ponts... Tot allò era un caos.

Un bon dia va anar al poble una senyora clau de sol. Quan va arribar, es va horroritzar. Va anar visitant a tots els habitants i... quan anava passant, aquella ciutat es convertia amb la ciutat que tothom havia somniat.

Les notes van començar a viatjar i a posar-se en partitures. La clau de sol una vegada més havia ajudat a construir nous murs i això mai ho hem d'acabar de fer.

FRANCINA FORTUNY CUERVA

Pic Collage per fer póstrers

Pósters del viatge a Londres.

Pics Art

Això és només un poc del que pots fer amb l'aplicació Pics Art. me la van recomanar ses amigues.
 PhotoPeach

Faig 10 Anys!

VAQUES A ALAIOR

A Alaior han posat vaques pintades per artistes com per exemple en Llorenç PONS PONS...

Me vaig fer fotos amb la vaca de na Zulema Bagur.