UN CONTE MÉS

UN PAÍS MÀGIC

Hi havia una vegada quatre amigues inseparables a qui els encantava viure moltes aventures juntes .

Un dia van quedar a casa de na Cleo perquè deia que havia descobert a casa seva una sala que mai havia vist. Era una sala tota plena de munts de llibres. De sobte, n'Eva es va atracar a un llibre i va veure que era un conte que s'havia inventat!!!

-Que fa el meu llibre aquí?-va demanar espantada.

Quan s'hi van atracar van caure per un forat negre molt profund. Van descobrir que havien anat a parar a un món màgic on hi vivien tots els personatges dels contes i pel·lícules que elles seguien: Aladdin, King Kong, Harry Potter, La Caputxeta Vermella etc...es van fixar en que també hi eren els seus somnis.

Després d'instal·lar-se en una casa que els va llogar un porquet molt peculiar, van anar a fer una volta.

Aquella ciutat que semblava un fantàstic món de fantasia es va convertir en un mal son, el llop dels tres porquets bufava la casa de gengibre de Ginger bread man, en King Kong era dalt la teulada de la caseta de xocolata de Hansel i Gretel, el geni d'Aladdin concedia desitjos al bruixot Harry Potter. Sreck estava enamorat de la caputxeta vermella... Per tant la caseta de xocolata estava a punt de desaparèixer pel pes del goril·la, el geni i en Harry van acabar competint i fent molts desastres fins a quedar-se sense màgia. El llop dels tres porquets va acabar sense alè i així va acabar la seva carrera de llop dolent bufador de cases...

Era un desastre!!! Els contes estaven en perill d'extinció.

Les quatre amigues no sabien què fer, només hi havia un personatge a qui visitar perquè estava en bones condicions: en Saxo de Plomes Nedador dels somnis de na Marta. Ell era vesí de les filletes, vivia en una casa feta amb canyes d'oboè i instruments de percussió. Aquest saxo tenia una melodia misteriosa i màgica capaç de canviar el món. Elles li van demanar ajuda perquè era impossible viure a la terra sense la màgia dels contes.

En Saxo de Plomes Nedador va començar a sonar la seva peça que era de jazz.

Miraculosament tot va començar a tornar a la normalitat.

Les filletes es van començar a enyorar de les seves mares. Elles es sentien molt tristes però sabien que en el fons trobarien la solució, com sempre.

A la fi van trobar la sortida, que era una porta secreta a la casa del seu amic Saxo, es van adonar que era ell qui les havia fet caure pel forat.

Es van despedir i des d'aquell dia na Marta té somnis dolços i carregats d'aventures amb el seu company i amic Saxo de Plomes Nedador.

 ANICNARF Fortuny Cuerva. Dedicat a les meves col·legues i als meus

professors de saxo i col·lectiva . En Víctor i en Ximo.#